“… Si per alguna cosa es diferencia aquesta versió d’una òpera que no permet gaires relectures “d’autor” és la creació del personatge protagonista que fa Gorina… La seva Cio-Cio-San és més obcecada que víctima. L’esplèndida veu de la solista contribueix a aquest retrat més polièdric i madur, amb aguts ben projectats, un centre generós i un timbre homogeni i penetrant. Certament, Gorina és una soprano purament lírica però l’elegància, delicadesa i subtilitat del seu enfocament resulten refrescants en un personatge que sovint acaba sent una caricatura.”

“Tina Gorina fue, sin lugar a dudas, la triunfadora de la tarde. Una Butterfly que invita a amarla. Sensible, pero para nada pueril, segura y firme con una proyección de voz de auténtico manual y todo ello, sin que su voz sonara estridente y perdiera belleza, dado que Butterfly es un papel muy agudo para la voz de soprano. Nunca rozó el grito, no tuvo ningún momento de estar al extremo de sus posibilidades, y eso, es de agradecer, porque hay “grandes” que no lo logran. Sublime.”

” … però qui va sorprendre cabalment va ser la soprano Tina Gorina, que defensa una Butterfly amb una lliçó d’estudi i técnica, una línia canora homogènia sense manllevar la presència vocal… la seva és una Butterfly emotiva, matisada en expressió i retratada desde la dolçor, la fragilitat i la serenitat amb que transmet un aire de joventut que més aviat és puresa…”