La soprano Tina Gorina, que va assumir el paper de Violetta Valery ens va regalar una actuació meravellosa tant vocalment com interpretativa. La seva veu arribava a tots els racons de la sala a la perfecció gràcies a la seva potència i capacitat de projecció. Des de la primera escena ja destacava per sobre la resta d’una manera molt clara, portant un vestit d’un vermell intens que resaltava sobre els tons blancs i negres del cor, i fins al final de l’obra va mantenir l’atenció de tothom per la força escènica amb què omplia l’escenari.

Tina Gorina va oferir una demostració d’autoritat interpretativa i domini instrumental, amb una facilitat vocal gairebé insultant —incloses les nombroses ocasions en què ha de cantar ajaguda. La seva Violetta destaca per una naturalitat i una maduresa, amb una veu nítida i carnosa, un lleu clarobscur al centre, vibrato agradable i un agut brillantíssim, sostingut per un legato extraordinari i un ús refinat del fiato i les mitges veus. Prenguin nota les joves cantants de com frasejar el “Dite alla giovane” en un delineat, amorosit, delicat i sostingut llarg arc en pianissim inusual en aquest teatre.

En la funció d’estrena, la soprano protagonista va ser Tina Gorina. La cantant de Sant Feliu de Guíxols, que ja havia interpretat el rol titular a Les Arts de València, va desplegar una musicalitat sensacional, especialment en un segon acte lluït i amb moments inoblidables, com la manera d’articular la frase “Dite alla giovine, sì bella e pura”.